Sant Blai a Castellnou de Seana (el Pla d'Urgell)



L'església parroquial de Sant Joan Baptista està documentada des del segle XII i fins a la fi del XVI va formar part de la diòcesi de Vic, a partir d’aquella data forma part del bisbat de Solsona.

Al mateix indret on hi hagué l'antiga església es va construir un nou temple, de tres naus. La nau central està coberta amb volta de llunetes. Al presbiteri hi destaca la volta en forma de petxina. Adossat a la façana hi ha el campanar de torre, tot ell obrat amb carreus de pedra a semblança d’altres de la comarca. Destacable és la portalada, és d'arc de mig punt flanquejada per dues pilastres i un frontó on hi ha una fornícula amb una imatge de sant Joan Baptista. A la façana hi ha gravada la data de 1744.

Adossada a una paret lateral tocant a la plaça hi ha col.locada la làpida de Pere Carrera i Torrent (1785-1844), darrer abat de Santes Creus i fill de Castellnou.



Nau central de l'església parroquial.

Capella de sant Blai.

Encara que el titular de la parròquia de Castellnou es Sant Joan Baptista, podriam dir sense equivocar-nos que el patró és Sant Blai i ho demostra que és per aquest sant quan s'hi celebra la Festa Major.

El culte a sant Blai a Castellnou te un arrelament molt antic. En un pergamí datat el dia 22 d'abril de 1337 i conservat a la parròquia, ja es parla de concedir indulgències a tots el qui s'hagin confessat i combregat en la diada de Sant Blai entre d'altres sants. Sembla que existia una confraria de sant Blai, al segle XIX es fundà la germandat de sant Blai, concretament l'any 1886.

LES RELIQUIES DE SANT BLAI.

El reliquiari.

En quant a les relíquies, sembla ser que en una visita pastoral del bisbe de Vic de l'any 1567, ja consta que s'en conservaven a l'església. Mn Costa i Bafarull explica en la seva novena de sant Blai que el reliquiari i les relíquies foren robades el 1707 i que el 1717 ja en tenien de noves. Els anys 50 del segle passat el rector de la vila feu construir un nou reliquiari que envià a Roma, allí el proveïren de noves relíquies que son les existents actualment i que es veneren adequadament en la seva capella de l'església parroquial.

La Festa Major dedicada a sant Blai se celebra el primer divendres de febrer, la Festa Major petita o de sant Blasiet es festa votada i se celebra els segon dilluns de setembre.


Font: Reculls històrics de Castellnou de Seana. Estudis Castellnouencs-7. Pagès editors.





Església de Sant Blai a la Floresta (Garrigues)

L'església de Sant Blai està adossada a l'antic castell dels Ducs de Medinaceli.

El municipi de la Floresta forma part de la comarca de les Garrigues. És un poble petit amb 190 habitants.

Antigament el poble s’anomenava Castellots i estava agregat a les Borges Blanques fins l’any 1836 que formà municipi propi.

Sortint del poble en direcció a les Borges Blanques ens trobem amb el formós castell. Documentat ja el 1170 fou residencia d’esbarjo dels ducs de Cardona instal·lats en el seu castell d’Arbeca. Adossat al castell s’hi construí l’ant 1768, així hi consta a la llinda de la porta d’entrada , l’església de Sant Blai. L’única església oberta al culte a la demarcació de Lleida amb patronatge de Sant Blai.

Es tracta d’un petit temple de construcció sòbria i austera. És bastida totalment en pedra del país i en la construcció hi participà tot el poble de la Floresta. Inicialment l’església és bastí sense campanar i no fou fins cinquanta anys més tard que es construí l’actual campanar de divuit metres d’alçada amb quatre finestrals oberts al punts cardinals.

L’interior és sobri sense elements arquitectònics destacables, però ho trobo acollidor, presideix l’altar una figura de Sant Blai.

Més informació: http://www.castellfloresta.cat/

Sant Blai a Borriana (Plana Baixa).

“En Alcora Sant Cristòfol
en Albocàsser Sant Pau,
la Malaena en Moncofa
i en Burriana Sant Blai.”

Retaule de Sant Blai, a l'església del mateix Sant a Borriana.

“La taula gòtica del sant, que datada al segle XIV representa Sant Blai assegut en un tron amb les vestidures que li atorguen la categoria de bisbe. Duu unes robes de gran categoria i amb molta profusió d’anells i joies. Molt presents estan la mitra (recordem que és un dels seus atributs principals) i el bàcul. Als braços del tron, que té pinacles gòtics, trobem dos àngels que observen al sant i que sostenen a les seues mans un rastell de cardar la llana en clara al·lusió al martiri que patí.”

http://www.elperiodic.com/burriana/reportajes/2891_burriana-sant-blai.html

Imatge de Sant Blai a l'església de Borriana i que fou destruïda en la darrera guerra civil.

Església parroquial de Sant Jaume a Barcelona. Capella de Sant Blai.

Façana de l'esglesia al carrer Ferran

L'església de Sant Jaume està ubicada en un dels principals carrers del barri gòtic de Barcelona, el carrer Ferran; Malgrat això, la façana de l'església, neogòtica, gairebé passa desapercebuda pels vianants i molts turistes que diàriament hi passejen pel davant. L'interior de l'església és bastant sobri i correspon a una construcció del segle XIX. L'altar major és gòtic i l'any 1970 fou traslladat de la catedral a aquesta església.

En els laterals de la nau central hi ha diferents capelles, dedicades a un bon nom nombre d'advocacions per cert; Doncs bé, una de les capelles situades a la part de l'evangeli correspon a Sant Blai, compartida això si, amb una interessant figura de la Mare de Déu del Remei.

La devoció a Sant Blai en aquesta parròquia ve de molt antic i hauriem de remontar-nos més de dos-cents anys endarrere quan l’església encara formaba part del convent dels Pares Trinitaris calçats.

Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2210

Nau central de l'església.

Imatge general de la capella.

Imatge de Sant Blai.

Església de Sant Blai del Fonoll (Vall del Corb)

http://issuu.com/arquebisbattarragona/docs/fp3155

Novena a Sant Blai.

Església parroquial de l'Assumpció a Bocairent (Vall d'Albaida). Capella de Sant Blai.

És el patró de Bocairent des de l'any 1632, on s’hi veneren relíquies des de l’any 1704. La capella va ser construïda i decorada pels germans Vergara el 1722. D'estil xorigueresc, està presidida per Sant Blai, i els seus quatre medallons representen escenes de la vida i el martiri del Sant.

També s'hi conserva un guió o estendart de Sant Blai, obra del pintor Joaquin Sorolla.

Més informació: http://www.fiestasdevalencia.com/articulo.php?art=257