Sant Blai a França (continuació)

Hôpital-Saint-Blaise

L'església romànica de l'Hôpital-Saint-Blaise es troba enmig d'un petit poble de 80 habitants envoltat de boscos. Situat al Païs Basc francès dins la provincia de Soule gairebé al limit amb Béarn. Aquest camí va ser utilitzat pels cavallers i els comerciants. La majoria dels pelegrins del cami de Santiago es van detenir també en santuaris a prop del seu camí. La construcció del monument va començar al voltant de 1148 i va acabar al segle XIII. És doncs, la darrera (constructivament parlant) de les esglésies romàniques de Soule. Malgrat el seu petit tamany és un registre valuós de les influències artístiques que es van reunir a la carretera entre França i la Península Ibèrica. Això ha justificat la seva classificació com a Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1998.

Retaule major de l'església amb la figura de sant Blai.

Un element interessant és la cúpula hispano- morisca de l’església que ens recorda elements arquitectònics de l'església de l'Espanya medieval, una Espanya que es va dividir entre l'Islam i el Cristianisme. El model original és una cúpula de la mesquita de Còrdova  construïda al segle X.

Cúpula hispano-morisca del'església.

L’edifici destaca també per les petites finestres amb reixes de pedra esculpida que ens recorden els  moucharabieh dels països orientals.

Lloc Web

Localització Google Maps

Sant Blai a França (1ª part)

Avui continuem el nostre viatge pels centres de culte, esglésies i capelles dedicades a sant Blai i farem parada a França.

Segons la tradició Sant Blai seria també sant Llop, curiosament en llengua bretona Blai i llop s’escriuen d’igual manera.

Sant Blai a França.

Es a partir dels segles IX i X, que sant Blai és present en els països d'Europa Occidental, a més de gaudir de la "promoció" dels monjos  benedictins, sens dubte, influí també la presència de la princesa armènia-bizantina, emperadriu del Sacre Imperi Romà Germànic, Teófano Skleraina  (972-981). Hi va haver més de 200 de les seves relíquies repartides  en el regne de França.

Avui a  Itàlia, Alemanya i França hi ha milers de referències al sant: dedicatòries de les esglésies, altars, relíquies, estàtues, pintures, frescos, patrocinis, etc ... Per comprendre la seva importància en l'Edat Mitjana, només cal fer una ullada a Berzé-la-Ville (Saône-et-Loire), la "segona llar" dels poderosos abats de Cluny. A La Chapelle-aux-Moines (segle XII), podràs veure a Crist envoltat de Sant Vicent a la seva esquerra, però sobretot per Sant Blai a la seva dreta, el que confirma la seva superioritat sobre tots els altres sants!

Encara resten a França, algunes famoses peregrinacions a cel·lebrar el 3 de febrer, segons el calendari romà, com per exemple a Alsàcia i Lorena, Metz, Leimbach, i un nombre de llogarets al sud-est de Poitou...
Perqué aquesta popularitat?, perqué ell és un sant "company", prop de les preocupacions diàries del moment, podem confiar en ell per a tot. Protector del el bestiar i cultius, fins i tot a través de la seva intercessió per trobar un bon marit! A l'edat mitjana, tothom volia tenir una representació en la seva església, a prop de casa, no calia anar massa lluny, sobretot a l'hivern.
A través de moltes confraries, és patró dels pastors, cardatge de llana, confeccionistes, la gola, paletes, picapedrers ... Ell és el patró de Croàcia, o de països llunyans com Paraguai, devoció portada pels conqueridors.

Més informació (en francès)

Église Saint Blaise, La Celle

Aquesta és una església romànica del segle XII amb arcbotants o contraforts que es van afegir més tard, és característic de l'ordre benedictina, amb la seva profusió de decoració tallada. Encara existeix la façana arcaica, dins el santuari hi ha els capitells corintis amb decoracions de diversos monstres fantàstics. A l'església, també es poden admirar les restes de frescos, estàtues i el mausoleu de Saint-Sylvain del segle XV.

Localització Google maps

Chapelle Saint-Blaise-des-Simples

El capella pertany al segle XII i és formada per un edifici de pedra amb coberta de teules. Uns contraforts aguanten els murs, dos davant i tres en els laterals. Una porta arquejada permet l'accés, damunt la porta hi ha una petita finestra prima. A la part superior de la façana es disposen dues finestres decorades amb vitralls.
L'interior està emblanquinat, les parets decorades amb dibuixos de Jean Cocteau que simbolitzaen les herves (la belladona, la valeriana) i de la Resurrecció, simbolitzada aquí per un gat.
La capella està envoltada per un jardí amb plantes medicinals, decorat amb la creu de ferro.

Localització Google Maps

Église Saint-Blaise de Vichy

Es tracta d’un conjunt monumental format  per dues esglésies: l’església vella on s’hi guarda la Verge negra miraculosa (de color negre perqué es feta amb fusta de noguer) i la nova església d’estil Art Decó. Val la pena visitar la estatua de fusta de noguer de Nostra Senyora de Vichy, també de color negre, L’altar del Sant Sacrament en marbre blanc datat al segle XIX, les quatre estatues en fusta dorada de Santa Anna, Sant Cristòfol,Sant Joan Baptista i Sant Francesc Xavier.

Els vitralls son de l’any 1923 i estan dedicats tots a la Verge Maria.La nova església es construí a partir de l’any 1925 i beneïda el 1931.

Localització Goggle Maps

 

Sant Blai a Itàlia (3ª i darrera part)

Maratea

L'any 732 el poble de Maratea va acollir les restes del sant que viatjaven per a ser transferit a Roma, però el vaixell va naufragar davant la costa de Maratea, les relíquies de Sant Blai foren acollides amb entusiasme pels vilatans - el pit, un fèmur, la part del crani i braç dret - i construïren  sobre un turó que domina la ciutat una capella en honor seu sobre les ruïnes d'un temple dedicat a Minerva.  Al segle XVII el rei Felip IV d'Espanya feu construir a l'interior del temple la Capella Reial, on es depositaren les relíquies en una caixa de marbre sota l'altar en el qual es troba el bust de plata del patró, el reliquiari de l’any 1706 fou robat l’any 1976, però s’en feu una còpia fidel l’any 1979.

Bust en plata de Sant Blai

La capella conté també una copa de plata en l'estil gòtic que va recollir un líquid que emana de les parets, un líquid aquós de color vermell que degota de l'urna, també de les columnes i les parets de la capella, i de vegades fins i tot dels altars i les parets de tota l'església. La veneració pel sant patró de Maratea va augmentar amb el miracle del mannà sagrat. Va ser el Papa Pius IV, llavors bisbe de Cassano, que el 1563 va reconèixer el líquid com "mannà del cel." Però des de l’any 1620 el fenòmen  s'ha reduït i es repeteix esporàdicament.
Sant Blai és recordat per l'Església el 3 de febrer, quan va ser decapitat, però a Maratea, el dia del sant patró, se celebra el segon diumenge de maig amb un protocol cerimonial establert per segles d'antiguitat.

Temple de sant Blai a Maratea.

Avigliano

Avigliano te capella dedicada a Sant Blai, no se sap  la data exacta de construcció, però sens dubte es remunta al 1600. El 1840, la capella va ser ampliada i equipada amb altres estàtues com la de S. Filomena i S. Cataldo. En aquesta capella fins a 1984, només quedaven les ruïnes, però  més tard va ser reconstruïda i reoberta al culte.

Rapolla

La ciutat de Rapolla, a la província de Potenza,el  2 i 3 de febrer  té dues manifestacions característiques. Tot comença la nit del 2, quan se celebra la Candelaria, perquè tradicionalment coincideix amb el final de l'hivern. A la nit s’encenen les fogueres de Sant Blai  i és llavors quan el sacerdot llegeix l’última “curnedda”, una oració a Sant Biagio, i després la banda de música en processó pels carrers fa una crida als diferents barris per encendre el foc.

La tradició diu que sota la cendra de les fogueres s’hi couen unes patates que un cop cuites es mengen amb un got de vi local.

El ritual acaba quan cada família porta a casa una cullerada de cendra com a signe de benedicció.

Costums i tradicions.

Monte San Biagio

Monte San Biagio és un poble a la província de Latina, a la regió del  Lazio, que té per patró sant Blai, a l'Església és beneeix l’oli d’oliva amb el qual s’ungeix les goles dels fidels,  per protegir-los de les malalties.
Però juntament amb l'oli d'oliva també és beneeixen uns "dits", un pa típic fet en forma de dits que es distribueix com una mena d'amulet.

Castel di Sasso

Castel di Sasso és a la província de Caserta, en el matí del 3 de febrer el sacerdot ungeix la gola dels fidels  amb una ploma de gallina submergida en oli beneït. Després de menjar el pa típic de la festa amb sal i pebre, es celebra una bonica processó.

Militello Rosmarino.

El culte a sant Blai en aquesta regió es va estendre cap el segle XI a través de monacat bizantí.

Militello Rosmarino es una localitat de l’illa de Sicília, aquí s’hi celebra una processó molt particular. La figura de sant Blai és passejada pels carrers, en el recorregut els fidels criden "Vrasi Sant Riri!” (Sant Blai riu!).

Militello té des de l’any 1400 una església dedicada al sant, als peus de la vila medieval. Passats els segles, la petita església va ser ampliada el 1700 per convertir-se en la Chiesa Madre on hi ha la capella dedicada a sant Blai.

Salemi

Salemi és una localitat de l’illa de Sicília. Cada 3 de febrer els habitants celebren la festa en honor al sant, per això acudeixen a l’església situada en el casc antic de la vila. Allí s’ofereix les tradicional ofrenes de pa, fet amb pasta sense llevat, d’aquests pans o panets n’hi diuen respectivament: "cuddureddi" i "cavaduzzi": el primer perquè vol simbolitzar la gola i es consumeix amb molta devoció, amb “cavaduzzi” volen recordar un fet que va succeir durant el regnat de Carles V el 1542, quan per la intercessió del sant patró, van ser alliberats els habitants rurals de una invasió de eixams de llagostes que els ven destruir els cultius.

Els "cuddureddi" prenen moltes formes i amb molta imaginació: des de cavallets de mar a altres criatures.

Pane di Salemi

Sant Blai a Itàlia (2ª Part).

Continuem en terres italianes. Avui  encetem  un passeig breu per les principals ciutats on tenen església o capella dedicada a sant Blai.

Ho farem per la més coneguda:

Montepulciano.

Pot ser és l’església més coneguda, pel seu interès artístic o be arquitectònic, Montepulciano es una ciutat situada a la Toscana. A les afores de la ciutat hi ha el santuari de San Biagio, es tracta d'un edifici Renaixentista amb planta de creu grega construït per Antonio da Sangallo el Vell.

Antigament en el mateix lloc hi havia l'antiga església dedicada a Santa Maria. Aquesta es mantingué fins a principis del segle XVI quan es decidí enderrocar-la i erigir una nova església, les obres d'aquesta es van prolongar fins l'any 1580.

L'edifici és una impressionant obra amb importants elements ornamentals, és una peça clau en el catàleg d'obres del Renaixement.

Roma. Església de San Biagio degli Armeni.

Aquesta antiga església es situada a la Via Giulia de la capita italiana, va ser construïda sobre les ruïnes d'un temple de Neptú, el 1832 el Papa Gregori XVI la cedeix a l'església Armènia (recordem que sant Blai era bisbe d'aquell país).

Les misses es fan en el ritu armeni i el dia 3 de febrer es fa una gran celebració, aquest dia es reparteixen panets beneits per guarir el mal de gola.


Palombara Sabina (RM). Església de sant Blai.

És una església molt antiga. Fou construïda al voltant de l'any 1101 per encàrrec del compte Ottaviano. Fou reestructurada als segles XIII, XVII i finalment l'any 1854 a instancies de Pius IX.

Es de destacar la façana feta en marbre. A l'interior de l'església hi ha un fresc "la Glòria de Sant Blai" pintat per Casnedi l'any 1856.

Taranta Peligna.

Façana de l'església

Detall de la porta

L'església fou començada al segle XVI, però no s'acabà fins l'any 1616. L'any 1965 l'església fou derruïda per raons de seguretat, ja que es trobava en molt mal estat.

Del temple només resta dempeus part de l'àbsis, la façana i el campanar. Cal destacar el portal de la façana amb baix-relleus de pedra. La porta de fusta es força ben treballada amb imatges de sants.

El culte d'aquest sant es remunta al segle XIII, i va ser promogut pel gremi de la llana, ja que aquesta zona és important en transhumància del bestiar.

El dia del patró en la població elaboren uns panicellos amb el segell de sant Blai.

Carosino.

  A Carosino existeix una capella dins l'església principal de la localitat dedicada a sant Blai construïda el 1853 pels devots . L'any 1902 fou restaurada i l'any 1907 es va sol·licitar a les autoritats eclesiàstiques el protectorat de sant Blai com a Patró de Carosino.

La sol.licitud va ser acceptada 5 maig 1908 i 12 d'agost, el Papa Pius X va publicar la butlla papal que va formalitzar el sant bisbe i màrtir com a protector del poble.

Cancellara.

Cartell de la festa de sant Blai

Imatge del Sant a la capella.

A Cancellara es combina la fe i el folklore. El dia del seu patró son molts el peregrins dels pobles veïns que s'atancen per resar i invocar al seu sant. Després de la celebració eucarística seguida de la solemne processó, acaba la festa a la tarda amb la tradicional benedicció de la gola.

Cancellara és l'única localitat de Basilicata on es celebra un curiós ritual amb espelmes enceses. El sacerdot passa les espelmes sota la barbeta dels fidels dient la frase "Per la intercessió de Sant Blai, bisbe i màrtir , el Senyor et lliuri de tot mal de la gola".

Una altra tradició és per beneir i distribuir el pa de San Biagio

Sant Blai a Itàlia (1ª Part)

Avui ens traslladarem a Itàlia, un país on hi ha des del segle VIII una antiga tradició i veneració cap a sant Blai. Podem dir, sense por d'equivocar-nos, que Itàlia conserva el lloc de culte a sant Blai més important d'Europa, em refereixo a Maratea una localitat de la província de Potenza localitzada al sud del país.

Però, comencem pel principi; Quan s'introdueix a Itàlia el culte a sant Blai?

Les primeres relíquies del Sant.

Com ja sabem l’any 316 sant Blai és martiritzat i mort per decapitació, les seves restes foren traslladades a la catedral de Sebaste. L'any 732 les restes del sant es prenen per a ser traslladades a Roma, però el vaixell va naufragar davant la costa de la ciutat de Maratea, concretament a l’illa de San Janni.  Els habitants de la zona decidiren construir en aquella ciutat una església dedicada a Sant on poguessin reposar i ser venerades adequadament les seves restes.  Així doncs,  les primeres relíquies de sant Blai foren guardades en el santuari de Maratea, de manera que es converteix en el principal lloc de culte cristià dedicat a Sant Blai.

El culte de Sant Blai es troba entre l'antiga tradició bizantina present  en gran part de les regions de la Terra d'Otranto i Basilicata, les dues al sud d’Italia. Es gairebé segur que la tradició la van portar als refugiats que van escapar de la gran incursió sarraïna de 928 i es van establir per la zona.També en aquella època hi havia  tropes de Constantinoble establertes en Terra d’Otranto, i és probable que fossin coneixedors de la tradició de sant Blai.
Per tant, no és casualitat que més del 90% de les comunitats d’aquelles regions  conreïn  la devoció a un sant d'origen oriental.

S. Blai és el sant patró de les següents localitats:

Acate (RG), Acquafredda (BS), Alanno (PE), Albiano (TN), Alleghe (BL), Alonte (VI), AnguillaraSabazia (RM), Atena Lucana (SA), Avetrana (TA), Bieno (TN), Bronte (CT), Calalzo di Cadore (BL), Cancellara (PO), Caronia (ME), Carosino (TA), Cassano allo Jonio (CS), Castelbelforte (MN), Cavriana (MN), Ceresara (MN), Comiso (RG), Corsano (LE), Lago (TV), Maratea (PZ), Militello Rosmarino (ME), Misano Adriatico (RI), Monte san Biagio (LA), Ostuni (BR), Pietrasanta (LU), Piombino Dese (PD), Ruvo di Puglia (BA), S. Biagio di Bagnolo S. Vito (MN), S. Piero Patti (ME) ,Serra S. Bruno (CZ), Spezzano della Sila (CS), Suzzara (MN),Torano Castello (CS), Venaus (TO).

Imatge de Sant Blai a Sicili (Salerno)

Ciutats amb el nom Biagio:

S. Biagio della Cima (IM), S. Biagio della Valle (PG), S. Biagio di Argenta (FE), S. Biagio di Bagnolo S. Vito (MN), S. Biagio di Bisacquino (PA), S. Biagio di Bondeno (FE), S. Biagio di Callalta (TV), S. Biagio di Centallo (CN),S. Biagio di Ceraso (SA), S. Biagio di Cinto Caomaggiore (VE), S. Biagio di Correggio (RE), S. Biagio di Filottrano (AN), S. Biagio di Garlasco (PV), S. Biagio di Gavardo (BS), S. Biagio di Mondovì (CN), S. Biagio di Osimo (AN), S. Biagio di Pietralunga (PG), S. Biagio di Rocca S. Maria (TE), S. Biagio di S. Felice sul Panaro (MO), S. Biagio di Savigno (BO), S. Biagio di Serino (AV), S. Biagio di Teolo (PD), S. Biagio di Terme Vigliatore (ME), S. Biagio in Padule (MO), S. Biagio Platani (AG), S. Biagio Saracinisco (FR)S. Biase (CB), S. Biase di Fiumefreddo Bruzio (CS), S. Biase di Guardiagrele (CH)Grotta S. Biagio (BR), Monte S. Biagio (LT).

Dites populars referents al sant (en dialectes sicilià i del sud d’Itàlia):

“Co' riva San Biasio ti ga el giasso sul naso” ( Per sant Blai no hi ha gel sota el nas).

“Lu jornu di San Blasi cu avi ligna fora si li trasi”(Sicilià). (Per sant Blai la llenya si és fora, s’entra dins).

“Pal dì di san Blâs, ogni polece e fâs”. (Per sant Blai el pollet és a l’ou).

“San Blâs, s'al cjate glace la disfâs, s'a non cjate an fâs”. (Per sant Blai, si hi ha gel es desfà, si no   n’hi ha, s’en fa).

“Santu Velase, da ogni pertuse 'o sule trase”. (Per sant Blai el sol entra per cada forat)

Les traduccions poden no ser del tot correctes, disculpeu si és el cas.

Finalment posaré una curiosa poesía en un dialecte del sud en honor a sant Blai típica de la localitat de Rapolla a la província de Potenza. No tinc la traducció, ho sento.

Sant Blai a Sardenya

Lodi al glorioso martire e vescovo San Biagio.

Che ogni fedele ti canti

sei degno come nessun altro

inclito martire San Biagio

santo dottore straordinario

A Sardenya el sant és conegut com Santu Brai, Biasu Santu, Santu Biassu o Brasi Santu.

A Lollove y Orune (on sant Blai n'és patró), dos localitats de la província de Nuoro, se celebra amb un sopar la nit del dia 2 de febrer i un dinar el dia 3, on l’ingredient principal son els fesols i la carn de porc.

Antigament a Sardenya en aquesta festivitat hi hagué el costum del cant dels "goccius" o goigs en honor al sant, malauradament avui dia aquest costum és perdut.

Santu Brai és sens dubte la millor festa del poble de Gergei, una localitat situada en el sud de Sardenya.

La principal característica de la festa és el "sessineddu", una composició de diferents elements (principalment fruita, pa, dolços, amb cintes de colors i cordes).El "sessineddu" beneït aquest dia adquireix el poder de prevenir i curar el mal de gola.

La festa de Gergei comença la tarda del dia 2 de febrer amb l'encesa de fogueres i l'oferiment de postres i beguda als presents. Al dia següent es continua la festa amb una processó pels carrers del poble i finalment la Santa Missa, en aquesta el capellà beneeix els pans i el "sessineddu". Finalitza la celebració amb la benedicció de les goles dels fidels amb dues espelmes creuades sota la gola.

Imatge de Sant Blai amb el "sessineddu" a Gergei

Panets de Santu Brai a Sardenya

A Villasor, localitat del sud de Sardenya ( foto) tenen per patró a sant Blai on hi ha una església dedicada, construïda el segle XV és d’estil gòtic català.

Fonts interessants: http://www.comune.villasor.ca.it/as/Archivio_sito/DOCS/Libretti/Il%20culto%20di%20San%20Biagio_web.pdf
http://www.sardegnadigitallibrary.it/documenti/17_159_20080609120441.pdf



Sant Blai i la ciutat de Dubrovnik (antiga Ragusa). La Llegenda.

En diu la llegenda que Sant Blai va salvar a la ciutat de Dubrovnik de l'atac dels venecians. La vigília del 3 de febrer de l'any 971, enmig de l'hivern els venecians van fondejar els seus vaixells davant els murs de les muralles i van accedir a la ciutat medieval amb el pretext de proveir-se d'aliments i aigua per al seu llarg viatge, però en realitat els seus espies van prendre bona nota del nombre de guàrdies a les muralles.

Enmig de la nit el sacerdot Stojko va passar la plaça de la ciutat cap Pustijerna i l'església de Sant Esteve quan va veure les portes d'aquesta obertes, allà va trobar un exèrcit celestial liderat per un ancià vestit com un bisbe i quan el sacerdot li va demanar que s'identifiqués, l’hi va dir que era Vlaho (Sant Blai) qui va alertar de l'atac que planejaven els venecians. Així és com Dubrovnik va  trobar al seu patró. Al dia següent el missatge va arribar a la ciutat, els venecians havien estat descoberts. Els ciutadans van marcar el 3 de febrer com el dia de Sant Blai, el sant patró de la ciutat.
Des del voltant de l’any 972, Dubrovnik celebra aquest dia en honor al Sant Patró i va ser en 1026 quan les restes de Sant Blai, el màrtir bisbe de Sebaste, van ser transferits a Dubrovnik.

Esglesia de Sv. Vlaho (sant Blai) a Dubrovnik

Una escultura en pedra de sant Blai presideix la façana de l'església. Al braç i porta una maqueta de Dubrovnik tal com era al segle XV.

Una festa tradicional.

El 3 de febrer és la festa oficial de Sant Blai, el sant patró de la ciutat. Els portaestendards de les parròquies, engalanats amb vestits folklòrics arriben de tots els voltants de la ciutat i saluden al Sant Patró, movent els seus estendards de manera que mai poden tocar a terra. S'adrecen a la plaça central per participar en el moment culminant de la festivitat, una processó que reuneix els bisbes, ambaixadors, autoritats civils, personalitats convidades i tota la població de Dubrovnik, desfila pel carrer principal, la famosa Stradun, per tornar de nou a l'església. La festa és un ritual on es manifesta la creativitat, els cants folklòrics la representació d'arts escèniques i la fabricació d'objectes artesanals tradicionals. Els reliquiaris de Sant Blai són portats a la processó com la corona bizantina de Sant Blai. Un aspecte particular són les armes de foc històriques amb les que es dispara en la festivitat. La celebració del ritual, que es remunta com a mínim a l'any 1190, ha reforçat la identificació dels veïns de Dubrovnik amb el seu patró, Sant Blai.
Al llarg del temps aquesta festa també s'ha anat adaptant a les noves generacions segons les seves pròpies idees i necessitats, però el que si és evident és que sempre ha mantingut la seva tradició fins als nostres dies. El dia de Sant Blai, Dubrovnik no només congrega als seus habitants, les portes de la ciutat estan obertes a tots els que veneren la tradició i respecten el dret de tota persona a la llibertat i la pau.

La imatge de Sant Blai és present a les portes d'entrada de la ciutadella antiga de Dubrovnik.

L'Església de Sant Blai.

L'Església de Sant Blai (Crkva sv. Vlaho) és una església barroca del segle XVIII a la Plaça Luza, dedicada al sant patró i protector de la ciutat.
L'església de Sant Blai va ser originalment d'estil romànic al segle XIV, però va ser greument danyada pel terratrèmol de 1667, i finalment destruïda per un incendi en 1706. L'església va ser reconstruïda en el seu estil barroc actual entre 1706 i 1714.
Església de Sant Blai es basa en el pla d'una creu grega, coberta amb una gran cúpula. La seva àmplia escala és un lloc popular per als turistes cansats, els que se sentin allà a descansar i observar la gent passar.
El seu interior alberga nombroses obres d'art de l'església anterior, incloent una estàtua de plata banyada en or de Sant Blai, que sosté un model del segle XV de la ciutat.

Es un fet significatiu que les monedes antigues de la ciutat, totes portin invariablement la imatge de Sant Blai, com aquestes datades entre 1400 i 1600.

 

Sant Blai a Castellnou de Seana (el Pla d'Urgell)



L'església parroquial de Sant Joan Baptista està documentada des del segle XII i fins a la fi del XVI va formar part de la diòcesi de Vic, a partir d’aquella data forma part del bisbat de Solsona.

Al mateix indret on hi hagué l'antiga església es va construir un nou temple, de tres naus. La nau central està coberta amb volta de llunetes. Al presbiteri hi destaca la volta en forma de petxina. Adossat a la façana hi ha el campanar de torre, tot ell obrat amb carreus de pedra a semblança d’altres de la comarca. Destacable és la portalada, és d'arc de mig punt flanquejada per dues pilastres i un frontó on hi ha una fornícula amb una imatge de sant Joan Baptista. A la façana hi ha gravada la data de 1744.

Adossada a una paret lateral tocant a la plaça hi ha col.locada la làpida de Pere Carrera i Torrent (1785-1844), darrer abat de Santes Creus i fill de Castellnou.



Nau central de l'església parroquial.

Capella de sant Blai.

Encara que el titular de la parròquia de Castellnou es Sant Joan Baptista, podriam dir sense equivocar-nos que el patró és Sant Blai i ho demostra que és per aquest sant quan s'hi celebra la Festa Major.

El culte a sant Blai a Castellnou te un arrelament molt antic. En un pergamí datat el dia 22 d'abril de 1337 i conservat a la parròquia, ja es parla de concedir indulgències a tots el qui s'hagin confessat i combregat en la diada de Sant Blai entre d'altres sants. Sembla que existia una confraria de sant Blai, al segle XIX es fundà la germandat de sant Blai, concretament l'any 1886.

LES RELIQUIES DE SANT BLAI.

El reliquiari.

En quant a les relíquies, sembla ser que en una visita pastoral del bisbe de Vic de l'any 1567, ja consta que s'en conservaven a l'església. Mn Costa i Bafarull explica en la seva novena de sant Blai que el reliquiari i les relíquies foren robades el 1707 i que el 1717 ja en tenien de noves. Els anys 50 del segle passat el rector de la vila feu construir un nou reliquiari que envià a Roma, allí el proveïren de noves relíquies que son les existents actualment i que es veneren adequadament en la seva capella de l'església parroquial.

La Festa Major dedicada a sant Blai se celebra el primer divendres de febrer, la Festa Major petita o de sant Blasiet es festa votada i se celebra els segon dilluns de setembre.


Font: Reculls històrics de Castellnou de Seana. Estudis Castellnouencs-7. Pagès editors.