Maratea
L'any 732 el poble de Maratea va acollir les restes del sant que viatjaven per a ser transferit a Roma, però el vaixell va naufragar davant la costa de Maratea, les relíquies de Sant Blai foren acollides amb entusiasme pels vilatans - el pit, un fèmur, la part del crani i braç dret - i construïren sobre un turó que domina la ciutat una capella en honor seu sobre les ruïnes d'un temple dedicat a Minerva. Al segle XVII el rei Felip IV d'Espanya feu construir a l'interior del temple la Capella Reial, on es depositaren les relíquies en una caixa de marbre sota l'altar en el qual es troba el bust de plata del patró, el reliquiari de l’any 1706 fou robat l’any 1976, però s’en feu una còpia fidel l’any 1979.
Bust en plata de Sant Blai
La capella conté també una copa de plata en l'estil gòtic que va recollir un líquid que emana de les parets, un líquid aquós de color vermell que degota de l'urna, també de les columnes i les parets de la capella, i de vegades fins i tot dels altars i les parets de tota l'església. La veneració pel sant patró de Maratea va augmentar amb el miracle del mannà sagrat. Va ser el Papa Pius IV, llavors bisbe de Cassano, que el 1563 va reconèixer el líquid com "mannà del cel." Però des de l’any 1620 el fenòmen s'ha reduït i es repeteix esporàdicament.
Sant Blai és recordat per l'Església el 3 de febrer, quan va ser decapitat, però a Maratea, el dia del sant patró, se celebra el segon diumenge de maig amb un protocol cerimonial establert per segles d'antiguitat.
Temple de sant Blai a Maratea.
Avigliano
Avigliano te capella dedicada a Sant Blai, no se sap
la data exacta de construcció, però sens dubte es remunta al 1600. El 1840, la capella va ser ampliada i equipada amb altres estàtues com la de S. Filomena i S. Cataldo. En aquesta capella fins a 1984, només quedaven les ruïnes, però
més tard va ser reconstruïda i reoberta al culte.
Rapolla
La ciutat de Rapolla, a la província de Potenza,el 2 i 3 de febrer té dues manifestacions característiques. Tot comença la nit del 2, quan se celebra la Candelaria, perquè tradicionalment coincideix amb el final de l'hivern. A la nit s’encenen les fogueres de Sant Blai i és llavors quan el sacerdot llegeix l’última “curnedda”, una oració a Sant Biagio, i després la banda de música en processó pels carrers fa una crida als diferents barris per encendre el foc.
La tradició diu que sota la cendra de les fogueres s’hi couen unes patates que un cop cuites es mengen amb un got de vi local.
El ritual acaba quan cada família porta a casa una cullerada de cendra com a signe de benedicció.
Costums i tradicions.
Monte San Biagio
Monte San Biagio és un poble a la província de Latina, a la regió del
Lazio, que té per patró sant Blai, a l'Església és beneeix l’oli d’oliva amb el qual s’ungeix les goles dels fidels,
per protegir-los de les malalties.
Però juntament amb l'oli d'oliva també és beneeixen uns "dits", un pa típic fet en forma de dits que es distribueix com una mena d'amulet.
Castel di Sasso
Castel di Sasso és a la província de Caserta, en el matí del 3 de febrer el sacerdot ungeix la gola dels fidels amb una ploma de gallina submergida en oli beneït. Després de menjar el pa típic de la festa amb sal i pebre, es celebra una bonica processó.
Militello Rosmarino.
El culte a sant Blai en aquesta regió es va estendre cap el segle XI a través de monacat bizantí.
Militello Rosmarino es una localitat de l’illa de Sicília, aquí s’hi celebra una processó molt particular. La figura de sant Blai és passejada pels carrers, en el recorregut els fidels criden "Vrasi Sant Riri!” (Sant Blai riu!).
Militello té des de l’any 1400 una església dedicada al sant, als peus de la vila medieval. Passats els segles, la petita església va ser ampliada el 1700 per convertir-se en la Chiesa Madre on hi ha la capella dedicada a sant Blai.
Salemi
Salemi és una localitat de l’illa de Sicília. Cada 3 de febrer els habitants celebren la festa en honor al sant, per això acudeixen a l’església situada en el casc antic de la vila. Allí s’ofereix les tradicional ofrenes de pa, fet amb pasta sense llevat, d’aquests pans o panets n’hi diuen respectivament: "cuddureddi" i "cavaduzzi": el primer perquè vol simbolitzar la gola i es consumeix amb molta devoció, amb “cavaduzzi” volen recordar un fet que va succeir durant el regnat de Carles V el 1542, quan per la intercessió del sant patró, van ser alliberats els habitants rurals de una invasió de eixams de llagostes que els ven destruir els cultius.
Els "cuddureddi" prenen moltes formes i amb molta imaginació: des de cavallets de mar a altres criatures.
Pane di Salemi
