Hagiografía
Segons la tradició, Blai de Sebaste era conegut pel seu do de la curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un nen que s'ofegava al clavarse-li a la gola una raspa de peix. Aquest seria l'origen del costum de beneïr les goles el dia de la seva festa que és el 3 de febrer. Se li acostaven també animals malalts perquè els guarís, però en canvi no li molestaven durant el seu temps de pregària.
Quan va arribar a Sebaste la persecució de Agrícola (governador de Capadòcia) contra els cristians (l'última persecució romana), els seus caçadors van anar a buscar animals per als jocs de la sorra en el bosc de Argeus i van trobar molts d'ells esperant fora de la cova de sant Blai. Allà van trobar a Blai en oració i el van detenir.
Agrícola va tractar sense èxit de fer-li renegar de la seva fe. A la presó, Blai va guarir a alguns presoners. Llavors el governador el va manar matar i va ser llençat a un llac. Però Blai, dempeus sobre la superfície (com el miracle atribuït també a Jesucrist), va convidar els seus perseguidors a caminar sobre les aigües i així demostrar el poder dels seu Déu. Però tots es van ofegar. Quan va tornar a terra (per ordre d'un àngel), va ser torturat (penjat d'un pal i lacerat amb rastrells de llaurar) i finalment decapitat l'any 316.
El seu culte es va estendre aviat per tota l'església. És costum popular invocar-lo particularment per posar remei a afeccions de la gola.
Retaule de San Blai (s.XIV). Luesia (Zaragoza). Iglesia de San Salvador.
