“Tenen reliquies de Sant Blasi en les poblacions de Palau d’Anglesola i Castellnou de Seana, que van a adorar-les infinitat de devots, avui que fan lluida festa major, així com a Sidamunt.
Los Goigs que’s canten a Castellnou, atribuits al escriptor Costa i Bofarull, que´n fou rector (segle XVIII) ho confirmen:
De Vos reliquia sagrada
Castellnou guarda i adora
la prenda més estimada
de tot Urgell i Segarra
molts malalts haveu curat.
Encara un’altra estrofa diu:
A Vós sempre reclamem
veient-nos atribulats
i en nostres necesitats
alivio experimentem
de febres, aixut i fam
aquest poble haveu librat.
Es hermós, l’aplech de devots de Sant Blasi que avui fa cap a Castellnou. N’hi van de un munt d’hores lluny.
La ciutat de Lleida’s pot dir que avui surt en massa a menjar lo “beneit” als Erals; quasi tothom va proveit de “redòrts”, unes coquetes que fan a les pasteleries amb mantega i ous.
A Vilanova de Bellpuig paga la festa de avui câ’l Tudela, i als qui van a la casa se’ls obsequia amb cocs, aurelletes, etc. També’ls escolans se posen a la porta de la iglesia, i quan s’ha acabat la missa de benedicció dels fruits, recullen la caritat de beneit que se’ls vol donar.
Santa Maria de Mataró lo venera igualment, i en sos goigs se li prega que preservi a sos devots de tots los mals:
de tots, i en especial
de mal de coll perillós.
Mes no es solsamenten aquestes poblacions aon reb culte i s’invoca Sant Blasi contra’ls mals de gola i totes les afeccions de coll, sinó en tot Catalunya, aon es costum en aquest dia mejar beneit, es dir, menjar raims, panses, aurelletes, pa, pomes i ametlles qe’s beneixen del tot solemnialment, despres de la missa, tenint destapades les cistelles o paneres aon se guarden los fruits, i encenent les candeles repartides en la festivitat de ahir.
Los pagesos, ademés que per a les persones, preguen per les bèsties, i aixis en la benedicció dels fruits, l’hi porten un cabacet d’ordi.”
les orelletes, típiques també de Sant Blai.
http://www.fornerslleida.com/default2.asp?LANG=CAT&p=6&act=&esp=15
El Calendari Tradicional de les Comarques de Lleida de Joan Bellmunt i Figueras diu el següent pel 3 de febrer:
“són molts els pobles de casa nostra que li tenen festa dedicada, a més de no quedar poble ni poblet on aquest dia no se celebri la tradicional “benedicció d’aliment de sant Blai”.
El sant patró del coll va estar votat a Sidamon en temps de la pesta, i com que el poble es guarí, han restat sempre agraïts i fan Festa Major. Una de les coses que s’ha de destacar d’aquesta població és que les dones anaven a beneir panistres plenes d’orelletes, i, com més plenes i més grosses millor. Semblava que hi hagués una competició agradable de veure qui en podia portar més.
Després de beneïdes, en sortir de missa, els escolans es posaven a la porta de l’església amb unes panistres, i era costum que cada dona, en sortir, donés una o més orelletes pel capellà i els escolans.
Al poble de Llesp trobem que les tres cases fundacionals van ser les que van instaurar la festa patronal de sant Blai, i en aquella època ho feren de manera ben germanívola ja que, per torn rotatiu, cada any organitzava la festa una casa i les altres dues aneven convidades a la casa que se n’ocupava. Allí menjaven, ballaven i feien tota la celebració.
El poble té uns goigs que daten de 1856 i que canten al seu patró sant Blai:
Sois de Llesp y sus vecinos
modelo en sus acciones,
y a Vos con deprecaciones
acuden grandes y niños
por ser patrón general
de este pueblo prodigioso:
socorrednos, Blas glorioso
en esta vida mortal.
Si bé per tots els pobles de casa nostra s’ha invocat aquest sant contra el mal de coll i gola, en aquests pobles de muntanya anys endarrere també l’invocaven per guardar el bestiar de les escomesses del llop.
D’altra banda a Les aquest sant té una ermita o capella dedicada que porta el seu nom, i els habitants de la població han demostrat molta devoció en acudir-hi en romeria el dia de la festa. El mateix es pot dir d’Algerri on s’anava en processó fins a l’ermita que li tenen aixecada.
A Les feien uns panets petits com una moneda, amb una creu al damunt, que pastaven set setmanes abans del dia de sant Blai, i en menjar-se’ls quan ja eren secs feien de mal menjar. Hom creia que si algú es menjava set pans d’aquests restava tos l’any sense mal de coll.
Un dels aplecs que se celebren avui és el de Montlleó, que compta amb l’assistència de tots els pobles de la rodalia.
Trobem benedicció d’aliment en la practica totalitat de pobles, però ens cal fer menció d’Alcanó i la Floresta, que tene aquest sant per patró.
El poble d’Alcarràs ha donat en aquest dia una nota típica i positiva al llarg dels anys, ja que la de sant Blai era una festa molt tradicional. Una de les figures més representatives n’eren les majorales que passaven pel matí a captar coques per totes les cases del poble, les duien a la plaça de l’església (placeta del Caram), allí, a la tarda, les subhastaven entre els joves i feien el “ball de coques”. El jove que comprava una d’aquelles coques tenia dret a un ball amb la noia que volgués, i era ballat per una sola parella.
A la capital de les terres ponentines, Lleida, l’advocat de les malalties de coll té el seu màxim exponent a l’església de sant Llorenç, on té un altar dedicat amb un quadre atribuït al pintor Mateu Ferrer, i datat del segle XV. Aquest temple es veu molt concorregut per gent que va a beneïr els tradicionals aliments, entre els quals no hi faltes les típiques “Cristines de Sant Blai”, que son la versió moderna de la benedicció d’aliments, i els que avui celebren llur personatge, els metges otorinolaringòlegs, que celebren missa solemne.
Les Cristines de Sant Blai
El Costumari Català de Joan Amades diu el seguent pel dia 3 de febrer.
Sant Blai: Arreu de casa nostra és advocat contra el mal de coll i de gola, i en aquest sentit és molt venerat.
A Barcelona, a la parròquia de Sant Jaume del carrer de Ferran, hom havia celebrat fins ara una solemne festa religiosa. Abans es beneïen borregos, més tard, coquetes planes, damunt de les quals hi havia marcada la imatge del sant, i més ença, uns panellets amb una creu al damunt. Hom els repartia als fidels. Aquestes llaminadures gaudien de la virtut de guarir el mal de gola, i la gent les guardava curosament per a quan es presentava l’ocasió d’haver-les de fer servir com a remei.
Hom venia, així mateix, uns cordons de sant Blai que també tenien gràcia i virtut remeiera. Hom se’ls embolicava pel coll quan tenia angines. Eren de seda blanca, amb tots dos caps units i coronats per una borla del mateix fil i color.
El tenien per advocat els cantaires i d’altres gents que per raó de llur ofici haguessin de cridar o de parlar molt, entre d’altres els corredors de coll o encantadors o subhastadors públics. Portaven a beneïr arengades i figues seques, que, segons creença popular, afavoreixen la veu, i avui es pot dir que no menjaven altra cosa, creguts que així s’asseguraven la veu tot l’any.
Per la Terra Alta era creença estesa que el pa beneït el dia d’avui no s’eixugava ni es feia sec durant tot l’any. Hom en guardava per donar-ne a les gallines quan estaven malaltes.
Per terres de Lleida havia estat costum sortir a berenar als afores i menjar-se part de la fruita i del pa beneïts. Hom tenia d’interés a dur la mainada a berenar al camp cregut que això els era molt bo per no veure’s mai afectats de mal de gola.
A Menorca portaven as beneir coques i llesques de pa, que menjaven a l’hora de dinar, i caramels i d’altres dolços de bon guardar, que eren reservats per a quan hom tenia mal de gola. També hi duien oli per untar-se el coll quan se’n sentien adolorits.
Pel Camp de Tarragona creuen que la fruita beneïda el dia d’avui i menjada per la Mare de Déu de març guarda i guareix de mal de coll. Les mares, en acabar el dinar avui, donen un tallet de poma a llurs fillets per tal que es vegin preservats d’aquest mal.
A Duesaigües els escolanets, a la porta de l’església, captaven blais o blaiets, que eren els panets que la gent portava a beneir. Era costum de fer-los una almoina.
Els Blaiets
Segons costum corrent, per la festa de la majoria dels sants, a la tarda, hom els dedicava un rosari i cantava els goigs. Després de la dominació napoleònica es produí una reacció religiosa, per efecte de la qual hom dictà nombrosos goigs en castellà, generalment d’un valor literari molt baix i tots ells molt pobres. Entre els goigs d’aquella època, se’n van dictar uns de dedicats a sant Blai, la recobla dels quals, a causa de les repeticions que imposava la tonada, donava lloc a un mot equívoc, que pot veure el lector:
Anima las almas, Blas,
animalàs, animalàs, animalàs.
A Barcelona, el rosari de la tarda es veia molt concorregut de gent de bon humor, que només hi anaven amb el propòsit de cantar a tota veu la recobla dels goigs. El cant donava motiu a bromes i bullícies no gaire escaients a la santedat del temple, fins al punt que les autoritats eclesiàstiques es van veure obligades a privar el cant d’aquells goigs per irreverents.
Estampa de Sant Blai, mitjans de segle XIX
Avui es feia la seva festa el llogarret de Bot, a la Terra Alta. S’havia distingit per costums molt curiosos i interessants.
Uns dies abans de la festa s’adobaven els camins i carrers, es netejava la bassa utilitzada com aveurador del bestiar i en la qual hom anava a proveir d’aigua per rentellejar, i es feien totes les millores públiques convenients per poder rebre bé els forasters que anaven a festes, els quals solien ésser molt nombrosos perquè era la primera que es feia per tota la contornada. El batlle convocava el veïnat per pregó fet al só de tabal, qualificat de toc de jornal de vila. Indicava a tothom la feina que havia de fer per al comú, cada u s’havia de portar les eines i àdhuc, en alguns casos, un animal de càrrega per traginar pedra, terra o el que calia. El trevall no era retribuït. Cada vespre, en plegar, tots els qui havien treballat feien cap a la casa de la vila, i el batlle els donava un got de vi.
També feia festa, avui, la vila de Prada de Conflent, en la qual fou típic el ball conegut amb el nom de timó volé. Era un ballet de moviments senzills. Sembla ésser d’origen francès.
Els pastors del vessant francès del Pirineu veneraven sant Blai per advocat. Adoraven una imatge de Prada de Conflent, que sembla que antigament, en lloc de bàcul, havia portat un tirapeu o crossa de pastor.
Arreu dels pobles llatins l’assot de les ramades és el llop. Per les terres itàliques Sant Blai és l’advocat per guardar el bestiar de les escomesses del llop. Hom creu que els llops tallen la veu del qui els mira per tal que no pugui cridar i demanar ajut per empaitar-los. Quan algú està enrogallat és ben corrent que se li pregunti si ha vist el llop, és a dir, si algun llop li ha pres la veu. Sant Blai és advocat del rogall i del mal del coll en general.
Els vells pellaires i blanquers havien venerat sant Blai, potser com una extensió de la seva protecció damunt les ramades.
Sant Blai també és patró del guix, de les guixeres i dels guixaires, que li encomanen el forn el dia que l’encene i acudeixen a ell en tots els afecrs relacionats amb la feina.
Per la Terra Alta tenien sant Blai per advocat del blat, qui sap si per una raó d’hominímia. En dir el rosari, hom li dedicava un parenostre acompanyat d’aquestes paraules:
Sant Blai,
doneu-nos blat per l’any,
Sant Blai és l’advocat dels alls. Els alls millors, i sobretot els més coents, són els que se sembren el dia de la seva festa. Bé diu el refrany:
Per Sant Blai
sembra tot all.
Hom creu que perquè els alls siguin ben coents i rabiosos, a més de sembrar-los el dia de Sant Blai, cal renegar abundosamnet i amb veu forta mentre se sembren, puix que la malícia i la rabior del renegar es converteixen en coïssor en els alls.
Del dia d’avui coneixem aquest refranys:
Per Sant Blai,
un pas de cavall.
Quan Sant Blai vol fer bé,
cara d’ase ha de fer.
Per Sant Blaiet,
jornal senceret.
Si plou per Sant Blaiet,
el darrer dia de fret.
Per Sant Blai gelada,
tot un mes assegurada.
Per Sant Blai,
la cigonya per l’espai;
si no l’hi veus,
senyal de neus.
Per Sant Blai,
si no l’has sembrat,
sembra el teu all.
Si fa sol per Sant Blai,
fred arrai!
Per San Blas,
la boira al jaç.
Com farà el dia tres,
farà tot el mes.
Si per Sant Blai fa vent,
tot l’any se’n resent.
Si per Sant Blai glaça,
trenta dies més l’hivern s’allarga.
Per Sant Blai,
una hora per dalt i una hora per baix.
Si fa bon sol per Sant Blai,
collita arrai.
Per Sant Blai
es menja l’all.
Sembra faves per Sant Blai
i en mejaràs tot l’any.
Per Sant Blai
cigonyes veuràs,
i si no en veus,
mal any passaràs.
Sant Blai mullat,
cigonyes aviat;
Sant Blai eixut,
cigonyes no han vingut.
Per Sant Blai
sembra a tot espai.
Per Sant Blai,
remena la cua l’all.
Per Sant Blai,
neu fins a la cua de cavall.
Per Sant Blai,
sembra com et plau.
Per Sant Blai,
arrenca la cua de l’all.
Per Sant Blai,
ni ceba ni all.
Si vols bon favar,
per Sant Blai l’has de sembrar.
Sant Blai seré,
busca llenya i fes braser.
Sant Blai nevat,
hivern acabat.
Per Sant Blai,
capa al godall.
Per Sant Blai,
els ous arrai.
Mes tradicions de Sant Blai...
-Coc de Sant Blai a Falset-
El 3 de febrer Falset celebra la Festa de Sant Blai, protector de les afeccions de la gola i la veu. Per aquest motiu la gent del poble s'apropa a l'església de Santa Maria a beneir els aliments. També s'hi beneeix el tradicional Coc de Sant Blai, un coc de recapte de gairebé vint metres que es rifa en acabar la ballada de sardanes.
Tots els assistents són convidats a degustar bunyols que s'acompanyen amb vins rancis i dolços.
http://www.falset.org/turisme/festesitradicions/index.html
-Coquetes de Sant Blai a Amposta ( i comarca)-
La festivitat de Sant Blai se cel.lebra el dia 3 de febrer i és tradició a les nostres terres elaborar per aquest dia unes coquetes fetes amb sagí. Abans d'enfornar es marquen amb una creu i, un cop cuites, es porten a beneir a l'església. Tot i que el costum de fer a casa coquetes per Sant Blai s'està perdent, la majoria de forns i pastisseries de la nostra ciutat encara segueixen aquesta tradició.
http://www.amposta.info/gastronomia/coquetessantblai.htm
-Tortades de Sant Blai a La Fatarella (Terra Alta)-
-Coquetes de Sant Blai a Amposta ( i comarca)-
http://www.amposta.info/gastronomia/coquetessantblai.htm
-Tortades de Sant Blai a La Fatarella (Terra Alta)-
