Sant Blai tenia temples dedicats a Constantinoble; a Roma era venerat el segle XIV en 35 esglésies i una basílica. Era patró de la ciutat de Ragusa, vinculada a l’illa de Malta, d’on es conserva una moneda que porta la figura del sant.
La devoció a Sant Blai s’escampà cap a Alemanya i altres països d’Europa i Rússia; aquest país limita amb Armènia, on havia viscut i mort Sant Blai.A França la devoció al sant hi penetrà molt aviat, perquè pobles del Llenguadoc el tenen per titular i fins en porten el nom. Entre els inmigrants francesos o gascons al nostre país durant el segle XVI s’hi troven persones que s’anomenen Blai o Blasi. En aquesta época, sobretot a les comarques de Ponent, ha penetrat aquest patronímic.
Sant Blai i el governador romà, vitral del s.XIII (Museu del Louvre)
A Catalunya, i més encara a la resta de d’Espanya, la introducció de Sant Blai a la Litúrgia vingué més tard, i en uns bisbats de Catalunya no s’hi troba fins el segle XV o XVI. Segurament que a Lleida se celebrava amb més solemnitat la festa de Sant Blai, ja que el 1500 ja hi tenia un altar dedicat; també n’hi havia un a la catedral de Tarragona; a Tortosa la devoció popular i litúrgica a sant Blai fou també molt primerenca.
La festa del sant ressalta molt més en el missal de la diòcesi d’Urgell, imprès el 1547; s’assenyala la festa el 3 de febrer, com ho fan tots els missals del país i fins i tot el missal romà. En el missal manuscrit de Vic, que es considera la meitat del segle XV, hi ha la festa de sant Blai amb les tres oracions i els salms propis. En un missal imprès, del 1496, donà a la festa del sant la categoría que en la litúrgia se solia anomenar de doble major, i ja hi afegeix la benedicció del pa, vi i fruits. Segurament que els liturgistes de Vic tenien present la difusió d’aquesta diada en els pobles de la Segarra i l’Urgell.
El nom Blai o Blasi.
Imatge de Sant Blai (ermita del Vinyet, Sitges)
Al país Valencià l’antropònim Blai no assoleix l’u per cent, en algunes poblacions d’Alacant la proporció és més elevada. A les Illes, són molt escasos els noms o cognoms Blai a Mallorca.
També són poques les ermites, fora d’alguna que s’haguéssin construït al segle XVII o XVIII. En canvi si que podem comprovar la presencia de la devoció en alguns altars o imatges. A Talavera sant Blai hi tenia capella, a Pallerols hi tenia altar i benefici.
On millor apareix l’arrelament en el topònim dels pobles o esglésies és en les comarques de Tortosa i de la franja aragonesa o Matarranya: al poble de Canyada de Beric el patronatge de sant Blai és de 1324; al Montsant existeix el Mas d’en Blai, que té una capella del sant feta o refeta al segle XIX; a Tivissa un vot del poble a sant Blai perdura des del segle XVII. Existeix com a nom de casa Can Blai a Bellpuig, a Preixana, a Vilanova de Bellpuig, a Talavera. L’any 1303 a Maldà ja s’hi venerava sant Blai i existía una confraria. Al Fonoll, municipi de Passanant, existía l’església de Sant Blai i Santa Llúcia. A Vilagrassa el 1396 consta l’altar de sant Blai; a Sant Martí de Maldà el 1424 el sant hi tenia la confraria; el 1425 hi havia altars a Vilanova de Bellpuig, el Palau d’Anglesola i Preixana.
A Castellnou de Seana aquest sant és molt venerat, l’any 1567 consta que ja hi havia unes relíquies, sembla que també en tenien al Palau d’Anglesola (segons V. Serra i Boldú). La Floresta (Garrigues) potser és l’única parròquia de Catalunya que té per titular sant Blai, és una advocació moderna ja que aquesta parròquia és creà al segle XIX, encara que l’antic nucli de població era anomenat Sant Blai de Castellots.
Finalment anomenar el pobles on sant Blai se celebra amb més solemnitat: Algerri (on hi té capella dedicada), Alcanó, Almatret, Almenar, Bonansa i Lleida del Segrià; Àger, Règola, de la Noguera; Conques, Escaló, del Pallars; Llesp, Senet de Barrabés, de Ribagorça; Tamarit i Torricó, de la Llitera; Prada de Rosselló; Planes de Rigard i Planelles, del Ripollés; Serrateix, del Bergadà; Olius, Sant Llorenç de Morunys i Solsona, del Solsonès; Mataró, Estaràs, Guardia-lada, Montlleó i Sant Ramon, de la Segarra; Maldà, de l’Urgell; el Palau d’Anglesola, Sidamon i Castellnou de Seana, del Pla d’Urgell; la Floresta, de les Garrigues; Montblanc i Passanant, de la Conca de Barberà; Pla del Penedès, Ulldemolins, Puigpelat, Riudecols i Tarragona, al Camp; Falset, Fatarella, Gandesa, Sant Jaume d’Enveja i Tivissa, al Priorat, Ribera d’Ebre, a la Terra Alta.
Gravat de Sant Blai, present en la Novena a Sant Blasi de Mn. Domènec Costa i Bafarull (segona meitat s.XVIII)
.jpg){kind=link}