L'église Saint-Blaise de Lacommande (Pyrénées-Atlantiques), en el pas dels peregrins de Béarn a Compostel•la.

Campanar de l'església, s'hi accedeix per una escala exterior.

L'Església de Sant Blai, d'estil romànic, data del segle XII, i reflecteix la influència hispano-àrab. L'absis està ricament decorat amb capitells que representen als Reis Mags i també plens d'animals (coloms, mussols, camells, micos i animals en cap humà). L'església és en l’antic pas a través de la Tolosane, nom en llatí d'un dels quatre camins del pelegrinatge a Compostel·la.

En el moment en què va ser construït el lloc en 1120-1130, era una comanda d’acollida de peregrins. No va ser fins molt més tard que es va convertir en un poble en si mateix. Gastó IV, vescomte de Bearn, anomenat "el creuat"en va dur a terme la construcció. Home poderós, va jugar un paper important en la presa de Jerusalem.  Va lluitar contra els musulmans de la vall de l'Ebre. 

Lacommande està situada en un camí que condueix a Santiago de Compostel·la i forma un conjunt amb la Comandància i l'Església. L'església és d’arquitectura romànica, té diversos motius d'interès:
Un vell cementiri en el que encara es poden veure les esteles discoïdals, que és molt rar en el Béarn.

El cementiri amb les esteles funeràries discoïdals.

A l'interior, es pot veure el cor, bells capitells, antics retaules restaurats, la capella de la Verge del gòtic cistercenc.
Una torre que s'accedeix des de l'exterior. Igual que molts altres edificis antics, el temps ha deixat empremta. A la primera meitat del segle XVII, els PP. Bernabites es feren càrrec dels edificis que trobaren en molt mal estat i que es van comprometre a rehabilitar. Algunes s’estan duent a terme encara en l'actualitat.

El lloc encara avui funciona com hostatgeria.

Imatges a 360ª:
exterior edifici.
interior edifici

Mapa de localització

Reliquiari de Sant Blasi de l'església de Llesp (Vall de Boí, Alta Ribagorça, Lleida)

L'església parroquial de Sant Martí de Llesp. Encara que el titular de la parròquia és Sant Martí, la Festa Major del poble es cel·lebra per sant Blai.

El Reliquiari de Sant Blai (s. XVII-XVIII) de l'església de Llesp es conserva a la Col·lecció d'Art Sacre de la Ribagorça, antiga església del Pont de Suert.

Sant Blai a França (continuació)

L’église romane de Saint-Blaise de Mazille

El poble de Mazille és dins la regió de Borgonya i era habitat l’any 2007 per 408 habitants.

Dins d’aquest municipi hi ha l’església romànica de Saint-Blaise, aïllada dins la vall de la Grosne; L’església és de principis del segle XII i fou construïda per ordre de l’abat Hugues de Cluny. Anteriorment en el lloc hi hagué un poblat galo-romà.

De la construcció hem de destacar l’absis decorat amb bandes llombardes, també el cloquer situat a la façana sud, és interessant un porxada del segle XVI amb la imatge de sant Blai. L’interior és de nau única.

Localització Google Maps

Sant Blai a França (continuació)

Église paroissiale Saint-Blaise dels Pujols (església fortificada)

La bonica església del castell feudal de Sant Blai dels Pujols, situada a la regió d'Ariège té una llarga història de records històrics relacionats principalment als temps difícils: La Croada dels Albigesos i les guerres de religió.

L'església fou edificada per Renaud de Pons, senyor de Bergerac (1296-1333) l'església es va fortificar al mateix temps que es construí el castell al final del turó on es troba el poble avui en dia. Des de la seva modesta aparença exterior simple i robusta, però amb la seva bellesa rústica i la seva doble funció: un lloc de pregària però també var ser una fortalesa .

Al segle XIV, l'església s'embellí amb la instal·lació del seu portal gòtic de tres arquivoltes provinent de l'antiga església de Sant Pere, destruïda pel foc al voltant de 1293 que estava on actualment hi ha el cementiri. Aquest portal està coronat per dos escuts, el de la família de Pons i un altre dels Pujols.

A través dels segles l'església ha patit nombroses transformacions. La sagristia es de la segona meitat del segle XIX, l'interior de l'església fou reformat profundament en aquest període.

Portalada d'entrada a l'església, damunt les arquivoltes hi ha els escuts dels Pons i els Pujols.

Pàgina Web

Localització Google Maps

Sant Blai a França (continuació)

Hôpital-Saint-Blaise

L'església romànica de l'Hôpital-Saint-Blaise es troba enmig d'un petit poble de 80 habitants envoltat de boscos. Situat al Païs Basc francès dins la provincia de Soule gairebé al limit amb Béarn. Aquest camí va ser utilitzat pels cavallers i els comerciants. La majoria dels pelegrins del cami de Santiago es van detenir també en santuaris a prop del seu camí. La construcció del monument va començar al voltant de 1148 i va acabar al segle XIII. És doncs, la darrera (constructivament parlant) de les esglésies romàniques de Soule. Malgrat el seu petit tamany és un registre valuós de les influències artístiques que es van reunir a la carretera entre França i la Península Ibèrica. Això ha justificat la seva classificació com a Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1998.

Retaule major de l'església amb la figura de sant Blai.

Un element interessant és la cúpula hispano- morisca de l’església que ens recorda elements arquitectònics de l'església de l'Espanya medieval, una Espanya que es va dividir entre l'Islam i el Cristianisme. El model original és una cúpula de la mesquita de Còrdova  construïda al segle X.

Cúpula hispano-morisca del'església.

L’edifici destaca també per les petites finestres amb reixes de pedra esculpida que ens recorden els  moucharabieh dels països orientals.

Lloc Web

Localització Google Maps

Sant Blai a França (1ª part)

Avui continuem el nostre viatge pels centres de culte, esglésies i capelles dedicades a sant Blai i farem parada a França.

Segons la tradició Sant Blai seria també sant Llop, curiosament en llengua bretona Blai i llop s’escriuen d’igual manera.

Sant Blai a França.

Es a partir dels segles IX i X, que sant Blai és present en els països d'Europa Occidental, a més de gaudir de la "promoció" dels monjos  benedictins, sens dubte, influí també la presència de la princesa armènia-bizantina, emperadriu del Sacre Imperi Romà Germànic, Teófano Skleraina  (972-981). Hi va haver més de 200 de les seves relíquies repartides  en el regne de França.

Avui a  Itàlia, Alemanya i França hi ha milers de referències al sant: dedicatòries de les esglésies, altars, relíquies, estàtues, pintures, frescos, patrocinis, etc ... Per comprendre la seva importància en l'Edat Mitjana, només cal fer una ullada a Berzé-la-Ville (Saône-et-Loire), la "segona llar" dels poderosos abats de Cluny. A La Chapelle-aux-Moines (segle XII), podràs veure a Crist envoltat de Sant Vicent a la seva esquerra, però sobretot per Sant Blai a la seva dreta, el que confirma la seva superioritat sobre tots els altres sants!

Encara resten a França, algunes famoses peregrinacions a cel·lebrar el 3 de febrer, segons el calendari romà, com per exemple a Alsàcia i Lorena, Metz, Leimbach, i un nombre de llogarets al sud-est de Poitou...
Perqué aquesta popularitat?, perqué ell és un sant "company", prop de les preocupacions diàries del moment, podem confiar en ell per a tot. Protector del el bestiar i cultius, fins i tot a través de la seva intercessió per trobar un bon marit! A l'edat mitjana, tothom volia tenir una representació en la seva església, a prop de casa, no calia anar massa lluny, sobretot a l'hivern.
A través de moltes confraries, és patró dels pastors, cardatge de llana, confeccionistes, la gola, paletes, picapedrers ... Ell és el patró de Croàcia, o de països llunyans com Paraguai, devoció portada pels conqueridors.

Més informació (en francès)

Église Saint Blaise, La Celle

Aquesta és una església romànica del segle XII amb arcbotants o contraforts que es van afegir més tard, és característic de l'ordre benedictina, amb la seva profusió de decoració tallada. Encara existeix la façana arcaica, dins el santuari hi ha els capitells corintis amb decoracions de diversos monstres fantàstics. A l'església, també es poden admirar les restes de frescos, estàtues i el mausoleu de Saint-Sylvain del segle XV.

Localització Google maps

Chapelle Saint-Blaise-des-Simples

El capella pertany al segle XII i és formada per un edifici de pedra amb coberta de teules. Uns contraforts aguanten els murs, dos davant i tres en els laterals. Una porta arquejada permet l'accés, damunt la porta hi ha una petita finestra prima. A la part superior de la façana es disposen dues finestres decorades amb vitralls.
L'interior està emblanquinat, les parets decorades amb dibuixos de Jean Cocteau que simbolitzaen les herves (la belladona, la valeriana) i de la Resurrecció, simbolitzada aquí per un gat.
La capella està envoltada per un jardí amb plantes medicinals, decorat amb la creu de ferro.

Localització Google Maps

Église Saint-Blaise de Vichy

Es tracta d’un conjunt monumental format  per dues esglésies: l’església vella on s’hi guarda la Verge negra miraculosa (de color negre perqué es feta amb fusta de noguer) i la nova església d’estil Art Decó. Val la pena visitar la estatua de fusta de noguer de Nostra Senyora de Vichy, també de color negre, L’altar del Sant Sacrament en marbre blanc datat al segle XIX, les quatre estatues en fusta dorada de Santa Anna, Sant Cristòfol,Sant Joan Baptista i Sant Francesc Xavier.

Els vitralls son de l’any 1923 i estan dedicats tots a la Verge Maria.La nova església es construí a partir de l’any 1925 i beneïda el 1931.

Localització Goggle Maps

 

Sant Blai a Itàlia (3ª i darrera part)

Maratea

L'any 732 el poble de Maratea va acollir les restes del sant que viatjaven per a ser transferit a Roma, però el vaixell va naufragar davant la costa de Maratea, les relíquies de Sant Blai foren acollides amb entusiasme pels vilatans - el pit, un fèmur, la part del crani i braç dret - i construïren  sobre un turó que domina la ciutat una capella en honor seu sobre les ruïnes d'un temple dedicat a Minerva.  Al segle XVII el rei Felip IV d'Espanya feu construir a l'interior del temple la Capella Reial, on es depositaren les relíquies en una caixa de marbre sota l'altar en el qual es troba el bust de plata del patró, el reliquiari de l’any 1706 fou robat l’any 1976, però s’en feu una còpia fidel l’any 1979.

Bust en plata de Sant Blai

La capella conté també una copa de plata en l'estil gòtic que va recollir un líquid que emana de les parets, un líquid aquós de color vermell que degota de l'urna, també de les columnes i les parets de la capella, i de vegades fins i tot dels altars i les parets de tota l'església. La veneració pel sant patró de Maratea va augmentar amb el miracle del mannà sagrat. Va ser el Papa Pius IV, llavors bisbe de Cassano, que el 1563 va reconèixer el líquid com "mannà del cel." Però des de l’any 1620 el fenòmen  s'ha reduït i es repeteix esporàdicament.
Sant Blai és recordat per l'Església el 3 de febrer, quan va ser decapitat, però a Maratea, el dia del sant patró, se celebra el segon diumenge de maig amb un protocol cerimonial establert per segles d'antiguitat.

Temple de sant Blai a Maratea.

Avigliano

Avigliano te capella dedicada a Sant Blai, no se sap  la data exacta de construcció, però sens dubte es remunta al 1600. El 1840, la capella va ser ampliada i equipada amb altres estàtues com la de S. Filomena i S. Cataldo. En aquesta capella fins a 1984, només quedaven les ruïnes, però  més tard va ser reconstruïda i reoberta al culte.

Rapolla

La ciutat de Rapolla, a la província de Potenza,el  2 i 3 de febrer  té dues manifestacions característiques. Tot comença la nit del 2, quan se celebra la Candelaria, perquè tradicionalment coincideix amb el final de l'hivern. A la nit s’encenen les fogueres de Sant Blai  i és llavors quan el sacerdot llegeix l’última “curnedda”, una oració a Sant Biagio, i després la banda de música en processó pels carrers fa una crida als diferents barris per encendre el foc.

La tradició diu que sota la cendra de les fogueres s’hi couen unes patates que un cop cuites es mengen amb un got de vi local.

El ritual acaba quan cada família porta a casa una cullerada de cendra com a signe de benedicció.

Costums i tradicions.

Monte San Biagio

Monte San Biagio és un poble a la província de Latina, a la regió del  Lazio, que té per patró sant Blai, a l'Església és beneeix l’oli d’oliva amb el qual s’ungeix les goles dels fidels,  per protegir-los de les malalties.
Però juntament amb l'oli d'oliva també és beneeixen uns "dits", un pa típic fet en forma de dits que es distribueix com una mena d'amulet.

Castel di Sasso

Castel di Sasso és a la província de Caserta, en el matí del 3 de febrer el sacerdot ungeix la gola dels fidels  amb una ploma de gallina submergida en oli beneït. Després de menjar el pa típic de la festa amb sal i pebre, es celebra una bonica processó.

Militello Rosmarino.

El culte a sant Blai en aquesta regió es va estendre cap el segle XI a través de monacat bizantí.

Militello Rosmarino es una localitat de l’illa de Sicília, aquí s’hi celebra una processó molt particular. La figura de sant Blai és passejada pels carrers, en el recorregut els fidels criden "Vrasi Sant Riri!” (Sant Blai riu!).

Militello té des de l’any 1400 una església dedicada al sant, als peus de la vila medieval. Passats els segles, la petita església va ser ampliada el 1700 per convertir-se en la Chiesa Madre on hi ha la capella dedicada a sant Blai.

Salemi

Salemi és una localitat de l’illa de Sicília. Cada 3 de febrer els habitants celebren la festa en honor al sant, per això acudeixen a l’església situada en el casc antic de la vila. Allí s’ofereix les tradicional ofrenes de pa, fet amb pasta sense llevat, d’aquests pans o panets n’hi diuen respectivament: "cuddureddi" i "cavaduzzi": el primer perquè vol simbolitzar la gola i es consumeix amb molta devoció, amb “cavaduzzi” volen recordar un fet que va succeir durant el regnat de Carles V el 1542, quan per la intercessió del sant patró, van ser alliberats els habitants rurals de una invasió de eixams de llagostes que els ven destruir els cultius.

Els "cuddureddi" prenen moltes formes i amb molta imaginació: des de cavallets de mar a altres criatures.

Pane di Salemi

Sant Blai a Itàlia (2ª Part).

Continuem en terres italianes. Avui  encetem  un passeig breu per les principals ciutats on tenen església o capella dedicada a sant Blai.

Ho farem per la més coneguda:

Montepulciano.

Pot ser és l’església més coneguda, pel seu interès artístic o be arquitectònic, Montepulciano es una ciutat situada a la Toscana. A les afores de la ciutat hi ha el santuari de San Biagio, es tracta d'un edifici Renaixentista amb planta de creu grega construït per Antonio da Sangallo el Vell.

Antigament en el mateix lloc hi havia l'antiga església dedicada a Santa Maria. Aquesta es mantingué fins a principis del segle XVI quan es decidí enderrocar-la i erigir una nova església, les obres d'aquesta es van prolongar fins l'any 1580.

L'edifici és una impressionant obra amb importants elements ornamentals, és una peça clau en el catàleg d'obres del Renaixement.

Roma. Església de San Biagio degli Armeni.

Aquesta antiga església es situada a la Via Giulia de la capita italiana, va ser construïda sobre les ruïnes d'un temple de Neptú, el 1832 el Papa Gregori XVI la cedeix a l'església Armènia (recordem que sant Blai era bisbe d'aquell país).

Les misses es fan en el ritu armeni i el dia 3 de febrer es fa una gran celebració, aquest dia es reparteixen panets beneits per guarir el mal de gola.


Palombara Sabina (RM). Església de sant Blai.

És una església molt antiga. Fou construïda al voltant de l'any 1101 per encàrrec del compte Ottaviano. Fou reestructurada als segles XIII, XVII i finalment l'any 1854 a instancies de Pius IX.

Es de destacar la façana feta en marbre. A l'interior de l'església hi ha un fresc "la Glòria de Sant Blai" pintat per Casnedi l'any 1856.

Taranta Peligna.

Façana de l'església

Detall de la porta

L'església fou començada al segle XVI, però no s'acabà fins l'any 1616. L'any 1965 l'església fou derruïda per raons de seguretat, ja que es trobava en molt mal estat.

Del temple només resta dempeus part de l'àbsis, la façana i el campanar. Cal destacar el portal de la façana amb baix-relleus de pedra. La porta de fusta es força ben treballada amb imatges de sants.

El culte d'aquest sant es remunta al segle XIII, i va ser promogut pel gremi de la llana, ja que aquesta zona és important en transhumància del bestiar.

El dia del patró en la població elaboren uns panicellos amb el segell de sant Blai.

Carosino.

  A Carosino existeix una capella dins l'església principal de la localitat dedicada a sant Blai construïda el 1853 pels devots . L'any 1902 fou restaurada i l'any 1907 es va sol·licitar a les autoritats eclesiàstiques el protectorat de sant Blai com a Patró de Carosino.

La sol.licitud va ser acceptada 5 maig 1908 i 12 d'agost, el Papa Pius X va publicar la butlla papal que va formalitzar el sant bisbe i màrtir com a protector del poble.

Cancellara.

Cartell de la festa de sant Blai

Imatge del Sant a la capella.

A Cancellara es combina la fe i el folklore. El dia del seu patró son molts el peregrins dels pobles veïns que s'atancen per resar i invocar al seu sant. Després de la celebració eucarística seguida de la solemne processó, acaba la festa a la tarda amb la tradicional benedicció de la gola.

Cancellara és l'única localitat de Basilicata on es celebra un curiós ritual amb espelmes enceses. El sacerdot passa les espelmes sota la barbeta dels fidels dient la frase "Per la intercessió de Sant Blai, bisbe i màrtir , el Senyor et lliuri de tot mal de la gola".

Una altra tradició és per beneir i distribuir el pa de San Biagio