Sant Blai a Itàlia (1ª Part)

Avui ens traslladarem a Itàlia, un país on hi ha des del segle VIII una antiga tradició i veneració cap a sant Blai. Podem dir, sense por d'equivocar-nos, que Itàlia conserva el lloc de culte a sant Blai més important d'Europa, em refereixo a Maratea una localitat de la província de Potenza localitzada al sud del país.

Però, comencem pel principi; Quan s'introdueix a Itàlia el culte a sant Blai?

Les primeres relíquies del Sant.

Com ja sabem l’any 316 sant Blai és martiritzat i mort per decapitació, les seves restes foren traslladades a la catedral de Sebaste. L'any 732 les restes del sant es prenen per a ser traslladades a Roma, però el vaixell va naufragar davant la costa de la ciutat de Maratea, concretament a l’illa de San Janni.  Els habitants de la zona decidiren construir en aquella ciutat una església dedicada a Sant on poguessin reposar i ser venerades adequadament les seves restes.  Així doncs,  les primeres relíquies de sant Blai foren guardades en el santuari de Maratea, de manera que es converteix en el principal lloc de culte cristià dedicat a Sant Blai.

El culte de Sant Blai es troba entre l'antiga tradició bizantina present  en gran part de les regions de la Terra d'Otranto i Basilicata, les dues al sud d’Italia. Es gairebé segur que la tradició la van portar als refugiats que van escapar de la gran incursió sarraïna de 928 i es van establir per la zona.També en aquella època hi havia  tropes de Constantinoble establertes en Terra d’Otranto, i és probable que fossin coneixedors de la tradició de sant Blai.
Per tant, no és casualitat que més del 90% de les comunitats d’aquelles regions  conreïn  la devoció a un sant d'origen oriental.

S. Blai és el sant patró de les següents localitats:

Acate (RG), Acquafredda (BS), Alanno (PE), Albiano (TN), Alleghe (BL), Alonte (VI), AnguillaraSabazia (RM), Atena Lucana (SA), Avetrana (TA), Bieno (TN), Bronte (CT), Calalzo di Cadore (BL), Cancellara (PO), Caronia (ME), Carosino (TA), Cassano allo Jonio (CS), Castelbelforte (MN), Cavriana (MN), Ceresara (MN), Comiso (RG), Corsano (LE), Lago (TV), Maratea (PZ), Militello Rosmarino (ME), Misano Adriatico (RI), Monte san Biagio (LA), Ostuni (BR), Pietrasanta (LU), Piombino Dese (PD), Ruvo di Puglia (BA), S. Biagio di Bagnolo S. Vito (MN), S. Piero Patti (ME) ,Serra S. Bruno (CZ), Spezzano della Sila (CS), Suzzara (MN),Torano Castello (CS), Venaus (TO).

Imatge de Sant Blai a Sicili (Salerno)

Ciutats amb el nom Biagio:

S. Biagio della Cima (IM), S. Biagio della Valle (PG), S. Biagio di Argenta (FE), S. Biagio di Bagnolo S. Vito (MN), S. Biagio di Bisacquino (PA), S. Biagio di Bondeno (FE), S. Biagio di Callalta (TV), S. Biagio di Centallo (CN),S. Biagio di Ceraso (SA), S. Biagio di Cinto Caomaggiore (VE), S. Biagio di Correggio (RE), S. Biagio di Filottrano (AN), S. Biagio di Garlasco (PV), S. Biagio di Gavardo (BS), S. Biagio di Mondovì (CN), S. Biagio di Osimo (AN), S. Biagio di Pietralunga (PG), S. Biagio di Rocca S. Maria (TE), S. Biagio di S. Felice sul Panaro (MO), S. Biagio di Savigno (BO), S. Biagio di Serino (AV), S. Biagio di Teolo (PD), S. Biagio di Terme Vigliatore (ME), S. Biagio in Padule (MO), S. Biagio Platani (AG), S. Biagio Saracinisco (FR)S. Biase (CB), S. Biase di Fiumefreddo Bruzio (CS), S. Biase di Guardiagrele (CH)Grotta S. Biagio (BR), Monte S. Biagio (LT).

Dites populars referents al sant (en dialectes sicilià i del sud d’Itàlia):

“Co' riva San Biasio ti ga el giasso sul naso” ( Per sant Blai no hi ha gel sota el nas).

“Lu jornu di San Blasi cu avi ligna fora si li trasi”(Sicilià). (Per sant Blai la llenya si és fora, s’entra dins).

“Pal dì di san Blâs, ogni polece e fâs”. (Per sant Blai el pollet és a l’ou).

“San Blâs, s'al cjate glace la disfâs, s'a non cjate an fâs”. (Per sant Blai, si hi ha gel es desfà, si no   n’hi ha, s’en fa).

“Santu Velase, da ogni pertuse 'o sule trase”. (Per sant Blai el sol entra per cada forat)

Les traduccions poden no ser del tot correctes, disculpeu si és el cas.

Finalment posaré una curiosa poesía en un dialecte del sud en honor a sant Blai típica de la localitat de Rapolla a la província de Potenza. No tinc la traducció, ho sento.

Sant Blai a Sardenya

Lodi al glorioso martire e vescovo San Biagio.

Che ogni fedele ti canti

sei degno come nessun altro

inclito martire San Biagio

santo dottore straordinario

A Sardenya el sant és conegut com Santu Brai, Biasu Santu, Santu Biassu o Brasi Santu.

A Lollove y Orune (on sant Blai n'és patró), dos localitats de la província de Nuoro, se celebra amb un sopar la nit del dia 2 de febrer i un dinar el dia 3, on l’ingredient principal son els fesols i la carn de porc.

Antigament a Sardenya en aquesta festivitat hi hagué el costum del cant dels "goccius" o goigs en honor al sant, malauradament avui dia aquest costum és perdut.

Santu Brai és sens dubte la millor festa del poble de Gergei, una localitat situada en el sud de Sardenya.

La principal característica de la festa és el "sessineddu", una composició de diferents elements (principalment fruita, pa, dolços, amb cintes de colors i cordes).El "sessineddu" beneït aquest dia adquireix el poder de prevenir i curar el mal de gola.

La festa de Gergei comença la tarda del dia 2 de febrer amb l'encesa de fogueres i l'oferiment de postres i beguda als presents. Al dia següent es continua la festa amb una processó pels carrers del poble i finalment la Santa Missa, en aquesta el capellà beneeix els pans i el "sessineddu". Finalitza la celebració amb la benedicció de les goles dels fidels amb dues espelmes creuades sota la gola.

Imatge de Sant Blai amb el "sessineddu" a Gergei

Panets de Santu Brai a Sardenya

A Villasor, localitat del sud de Sardenya ( foto) tenen per patró a sant Blai on hi ha una església dedicada, construïda el segle XV és d’estil gòtic català.

Fonts interessants: http://www.comune.villasor.ca.it/as/Archivio_sito/DOCS/Libretti/Il%20culto%20di%20San%20Biagio_web.pdf
http://www.sardegnadigitallibrary.it/documenti/17_159_20080609120441.pdf



Sant Blai i la ciutat de Dubrovnik (antiga Ragusa). La Llegenda.

En diu la llegenda que Sant Blai va salvar a la ciutat de Dubrovnik de l'atac dels venecians. La vigília del 3 de febrer de l'any 971, enmig de l'hivern els venecians van fondejar els seus vaixells davant els murs de les muralles i van accedir a la ciutat medieval amb el pretext de proveir-se d'aliments i aigua per al seu llarg viatge, però en realitat els seus espies van prendre bona nota del nombre de guàrdies a les muralles.

Enmig de la nit el sacerdot Stojko va passar la plaça de la ciutat cap Pustijerna i l'església de Sant Esteve quan va veure les portes d'aquesta obertes, allà va trobar un exèrcit celestial liderat per un ancià vestit com un bisbe i quan el sacerdot li va demanar que s'identifiqués, l’hi va dir que era Vlaho (Sant Blai) qui va alertar de l'atac que planejaven els venecians. Així és com Dubrovnik va  trobar al seu patró. Al dia següent el missatge va arribar a la ciutat, els venecians havien estat descoberts. Els ciutadans van marcar el 3 de febrer com el dia de Sant Blai, el sant patró de la ciutat.
Des del voltant de l’any 972, Dubrovnik celebra aquest dia en honor al Sant Patró i va ser en 1026 quan les restes de Sant Blai, el màrtir bisbe de Sebaste, van ser transferits a Dubrovnik.

Esglesia de Sv. Vlaho (sant Blai) a Dubrovnik

Una escultura en pedra de sant Blai presideix la façana de l'església. Al braç i porta una maqueta de Dubrovnik tal com era al segle XV.

Una festa tradicional.

El 3 de febrer és la festa oficial de Sant Blai, el sant patró de la ciutat. Els portaestendards de les parròquies, engalanats amb vestits folklòrics arriben de tots els voltants de la ciutat i saluden al Sant Patró, movent els seus estendards de manera que mai poden tocar a terra. S'adrecen a la plaça central per participar en el moment culminant de la festivitat, una processó que reuneix els bisbes, ambaixadors, autoritats civils, personalitats convidades i tota la població de Dubrovnik, desfila pel carrer principal, la famosa Stradun, per tornar de nou a l'església. La festa és un ritual on es manifesta la creativitat, els cants folklòrics la representació d'arts escèniques i la fabricació d'objectes artesanals tradicionals. Els reliquiaris de Sant Blai són portats a la processó com la corona bizantina de Sant Blai. Un aspecte particular són les armes de foc històriques amb les que es dispara en la festivitat. La celebració del ritual, que es remunta com a mínim a l'any 1190, ha reforçat la identificació dels veïns de Dubrovnik amb el seu patró, Sant Blai.
Al llarg del temps aquesta festa també s'ha anat adaptant a les noves generacions segons les seves pròpies idees i necessitats, però el que si és evident és que sempre ha mantingut la seva tradició fins als nostres dies. El dia de Sant Blai, Dubrovnik no només congrega als seus habitants, les portes de la ciutat estan obertes a tots els que veneren la tradició i respecten el dret de tota persona a la llibertat i la pau.

La imatge de Sant Blai és present a les portes d'entrada de la ciutadella antiga de Dubrovnik.

L'Església de Sant Blai.

L'Església de Sant Blai (Crkva sv. Vlaho) és una església barroca del segle XVIII a la Plaça Luza, dedicada al sant patró i protector de la ciutat.
L'església de Sant Blai va ser originalment d'estil romànic al segle XIV, però va ser greument danyada pel terratrèmol de 1667, i finalment destruïda per un incendi en 1706. L'església va ser reconstruïda en el seu estil barroc actual entre 1706 i 1714.
Església de Sant Blai es basa en el pla d'una creu grega, coberta amb una gran cúpula. La seva àmplia escala és un lloc popular per als turistes cansats, els que se sentin allà a descansar i observar la gent passar.
El seu interior alberga nombroses obres d'art de l'església anterior, incloent una estàtua de plata banyada en or de Sant Blai, que sosté un model del segle XV de la ciutat.

Es un fet significatiu que les monedes antigues de la ciutat, totes portin invariablement la imatge de Sant Blai, com aquestes datades entre 1400 i 1600.