Sant Blai i la ciutat de Dubrovnik (antiga Ragusa). La Llegenda.

En diu la llegenda que Sant Blai va salvar a la ciutat de Dubrovnik de l'atac dels venecians. La vigília del 3 de febrer de l'any 971, enmig de l'hivern els venecians van fondejar els seus vaixells davant els murs de les muralles i van accedir a la ciutat medieval amb el pretext de proveir-se d'aliments i aigua per al seu llarg viatge, però en realitat els seus espies van prendre bona nota del nombre de guàrdies a les muralles.

Enmig de la nit el sacerdot Stojko va passar la plaça de la ciutat cap Pustijerna i l'església de Sant Esteve quan va veure les portes d'aquesta obertes, allà va trobar un exèrcit celestial liderat per un ancià vestit com un bisbe i quan el sacerdot li va demanar que s'identifiqués, l’hi va dir que era Vlaho (Sant Blai) qui va alertar de l'atac que planejaven els venecians. Així és com Dubrovnik va  trobar al seu patró. Al dia següent el missatge va arribar a la ciutat, els venecians havien estat descoberts. Els ciutadans van marcar el 3 de febrer com el dia de Sant Blai, el sant patró de la ciutat.
Des del voltant de l’any 972, Dubrovnik celebra aquest dia en honor al Sant Patró i va ser en 1026 quan les restes de Sant Blai, el màrtir bisbe de Sebaste, van ser transferits a Dubrovnik.

Esglesia de Sv. Vlaho (sant Blai) a Dubrovnik

Una escultura en pedra de sant Blai presideix la façana de l'església. Al braç i porta una maqueta de Dubrovnik tal com era al segle XV.

Una festa tradicional.

El 3 de febrer és la festa oficial de Sant Blai, el sant patró de la ciutat. Els portaestendards de les parròquies, engalanats amb vestits folklòrics arriben de tots els voltants de la ciutat i saluden al Sant Patró, movent els seus estendards de manera que mai poden tocar a terra. S'adrecen a la plaça central per participar en el moment culminant de la festivitat, una processó que reuneix els bisbes, ambaixadors, autoritats civils, personalitats convidades i tota la població de Dubrovnik, desfila pel carrer principal, la famosa Stradun, per tornar de nou a l'església. La festa és un ritual on es manifesta la creativitat, els cants folklòrics la representació d'arts escèniques i la fabricació d'objectes artesanals tradicionals. Els reliquiaris de Sant Blai són portats a la processó com la corona bizantina de Sant Blai. Un aspecte particular són les armes de foc històriques amb les que es dispara en la festivitat. La celebració del ritual, que es remunta com a mínim a l'any 1190, ha reforçat la identificació dels veïns de Dubrovnik amb el seu patró, Sant Blai.
Al llarg del temps aquesta festa també s'ha anat adaptant a les noves generacions segons les seves pròpies idees i necessitats, però el que si és evident és que sempre ha mantingut la seva tradició fins als nostres dies. El dia de Sant Blai, Dubrovnik no només congrega als seus habitants, les portes de la ciutat estan obertes a tots els que veneren la tradició i respecten el dret de tota persona a la llibertat i la pau.

La imatge de Sant Blai és present a les portes d'entrada de la ciutadella antiga de Dubrovnik.

L'Església de Sant Blai.

L'Església de Sant Blai (Crkva sv. Vlaho) és una església barroca del segle XVIII a la Plaça Luza, dedicada al sant patró i protector de la ciutat.
L'església de Sant Blai va ser originalment d'estil romànic al segle XIV, però va ser greument danyada pel terratrèmol de 1667, i finalment destruïda per un incendi en 1706. L'església va ser reconstruïda en el seu estil barroc actual entre 1706 i 1714.
Església de Sant Blai es basa en el pla d'una creu grega, coberta amb una gran cúpula. La seva àmplia escala és un lloc popular per als turistes cansats, els que se sentin allà a descansar i observar la gent passar.
El seu interior alberga nombroses obres d'art de l'església anterior, incloent una estàtua de plata banyada en or de Sant Blai, que sosté un model del segle XV de la ciutat.

Es un fet significatiu que les monedes antigues de la ciutat, totes portin invariablement la imatge de Sant Blai, com aquestes datades entre 1400 i 1600.